Permeteu-me que em copiï a mi mateix, aquests és un article, el darrer em sembla, que vaig escriure i publicar el 8 de desembre de 2013, sobre l'amic Andrés Landín Ysasia, que diuen ens va deixar el passat 15 de juny d'enguany, i que ho he sabut aquests matí.
Descansi en Pau
21.06.19
Víctor Lluelles i Cardona
Articles del Víctor- AJUDEM A L'ANDRÈS LANDÍN ... !!
Articles del Víctor
AJUDEM
A L'ANDRÈS LANDÍN ... !!
Sempre he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures , i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia, que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin.
Se que aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic meu així ho escric.
Sabem que molts pensareu i em direu el perquè d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot, “que ara no té ni cinc”, i em direu que : “ell s'ho ha buscat ...”, si segurament es cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser es el que molts tindrien de fer.Ell va tornar a Sitges.
Sabia que vivia a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no està pas molt millor.
Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen - i on moltes vegades ens ha dit que es casa seva* - i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que fins i tot molta gent l'ajudaria.*En Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de vint anys que viu a Sitges-
Que se n'ha fet...?
Però jo em pregunto:Que se n'ha fet d'aquell home, esplèndid i orgullós, que fou professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs “oficials”.
Que se n'ha fet d'aquell home que disposava d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja sabeu el que vol dir dues vegades bo.
Sempre he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures , i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia, que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin.
Se que aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic meu així ho escric.
Sabem que molts pensareu i em direu el perquè d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot, “que ara no té ni cinc”, i em direu que : “ell s'ho ha buscat ...”, si segurament es cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser es el que molts tindrien de fer.Ell va tornar a Sitges.
Sabia que vivia a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no està pas molt millor.
Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen - i on moltes vegades ens ha dit que es casa seva* - i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que fins i tot molta gent l'ajudaria.*En Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de vint anys que viu a Sitges-
Que se n'ha fet...?
Però jo em pregunto:Que se n'ha fet d'aquell home, esplèndid i orgullós, que fou professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs “oficials”.
Que se n'ha fet d'aquell home que disposava d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja sabeu el que vol dir dues vegades bo.
“Tanto tienes , tanto vales
...!
Però també em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i deixava diners pocs i moltíssims a tothom,
Que se n'ha fet de tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar, podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara, ni l'ajuden.
Que se n'ha fet de tots aquells que durant anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem perquè quedava bé i ara no li diuen res .
Que se n'ha fet de tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el criticaven.
Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.
Una mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de debò.
Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai com ell...!!!
Però també em pregunto:
Que se n'ha fet d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i deixava diners pocs i moltíssims a tothom,
Que se n'ha fet de tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar, podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara, ni l'ajuden.
Que se n'ha fet de tots aquells que durant anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem perquè quedava bé i ara no li diuen res .
Que se n'ha fet de tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el criticaven.
Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.
Una mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de debò.
Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai com ell...!!!
En continuarem parlant.
Víctor Lluelles i Cardona
Publicat fa 8th December 2013 per VÍCTOR LLUELLES I CARDONA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada